Aprofitant el que havien aprés sobre els articles d'opinió, les cartes al director, els posts dels blogs o les cartes de reclamació o de protesta, vaig proposar als alumnes de 4 ESO de fer un escrit argumentatiu. De seguida algú va suggerir queixar-se o protestar pels problemes que estaven tenint a l'hora d'organitzar el viatge de fi de la secundària obligatòria. De la irritació inicial van passar a centrar el text: de què protestaven, què volien aconseguir, com argumentaven la demanda, què llenguatge usarien, en quin moment utilitzarien el text...
Aquest és l'escrit que vam fer i que després els alumnes van repartir en la següent reunió:
Als nostres companys de 4t:
Durant el mes d'octubre vam fer la primera reunió per parlar del viatge de fi de curs i som a febrer i encara no hem pres cap decisió al respecte: no sabem el lloc, es discuteixen les dates i no es parla clar sobre el preu del viatge. En aquell moment erem 30 persones apuntades i ara en som 14. Òbviament amb aquest nombre d'alumnes el viatge està en perill.
Heu pensat que viatges com aquest no en farem altre? Heu pensat que per no ser capaços d'arribar a un acord ens podem privar d'una experiència única? Si el problema és el lloc, per què no busquem una destinació alternativa que ens agrade a tots? Si el problema és econòmic, busquem propostes més assequibles. Però sobretot no perdem la il·lusió de “passsar-ho de puta mare” junts una volta en la vida.
Un grup d'alumnes de 4 B
IES de Teulada
