El descalendari 2

EL DESCALENDARI
O
LA REBEL·LIÓ DEL CALENDARI

Estava fart de començar en gener i acabar en desembre; i més encara d’haver d’anar sempre de l’1 al 30 o al 31. Al principi, em conhortava amb un de 28 i amb el de 29 cada quatre anys. Però, passat el temps, aquest respir va ser insuficient. De manera que vaig començar a preparar meticulosament el meu pla de rebel·lió.

Amb eixa intenció em vaig dirigir a l’Ajuntament de València. “Que els calendaris siguen com vulguen ser” els vaig dir. Els funcionaris es van riure prou de mi, però jo vaig quedar convençut que els meus plans eren possibles.

Al dia següent vaig tornar a l’Ajuntament i el treballador que m’atengué aquesta vegada, al menys, em volgué escoltar. Li vaig explicar que volia tenir només quatre mesos (desembre, gener, juliol i agost) i que cada mes tinguera 23 dies. Aquell home va prendre nota i jo vaig eixir satisfet.

La meua idea em va semblar tan bona que vaig decidir convocar una reunió de calendaris per explicar-la. Hi van acudir tots els del poble i van acceptar els meus plans. A l’endemà ja s’havien afegit els calendaris de dos pobles més; en una setmana, els de tota Espanya i en un mes, tots els del món. ¡Ho havia aconseguit: calendaris de quatre mesos i mesos de 23 dies!

El que jo no havia previst era la rebel·lió dels xiquets, en veure que quasi no tenien vacances, i la d’altres calendaris descontents amb el meu canvi. Allò acabà en una desbandada general i cadascú va acabar fent el que li donà la gana.

Juan Aldred, Rodrigo Herrero, Isabel Llobell Malonda, Lucia Marí (1 ESO C)

El descalendari 1

EL DESCALENDARI
O
LA REBEL·LIÓ DEL CALENDARI

Estava fart de començar en gener i acabar en desembre; i més encara d’haver d’anar sempre de l’1 al 30 o al 31. Al principi, es conhortava amb un de 28 i amb el de 29 cada quatre anys. Però, passat el temps, aquest respir va ser insuficient. De manera que va començar a preparar meticulosament el seu pla de rebel·lió.

Va decidir començar per canviar alguns dies de cada mes: el 6 el va col·locar darrere de l’1; després posà el 2 i a continuació el 29.

Quan l’amo de la sabateria on s’hi trobava va veure eixe desordre, li va fer gràcia i li va agafar tanta estima que el va passar del racó fosc on penjava d’una xinxeta rovellada a la porta principal de la botiga. Ell es va posar molt content: ara ja no sols seria un vulgar calendari per saber els dies, sinó un calendari famós.

Prompte es va escampar la notícia sobre el sabater que tenia un calendari especial. Aleshores la impremta que el confeccionà va demanar al botiguer que li’l deixara per tal de fer-ne més i acabar amb les enveges que havia despertat en els altres calendaris de la ciutat. Però el sabater es va negar, perquè s’havia adonat del gran negoci que havia fet gràcies a aquell calendari: les persones passaven a veure’l i al mateix temps compraven algun parell de sabates.

Desgraciadament va acabar l’any i també el calendari; segons avançava el nou any, el sabater notava que disminuïen els clients i també els beneficis. Com que ja era un home gran, va decidir tancar la botiga i fer un gran viatge amb els diners que havia guanyat amb aquell DESCALENDARI.

Joan Andrés, Clara Bahamonde, Andrea Bertomeu i Anna Garcia (1. ESO C)

Un conte a moltes mans

Un matí de setembre, en mirar el calendari, em vaig adonar que estava fallat: darrere del 4 anava el 6 i després el 2; després de l'11 anava el 13 i darrere el 9... Ho vaig comentar amb els alumnes de 1 ESO que en aquests moments estaven a classe i vam tenir una estona d'entreteniment. Vaig pensar que l'anècdota podia donar més de si i vaig proposar als alumnes que continuaren aquest conte que s'iniciava així:

EL DESCALENDARI
O LA REBEL·LIÓ DEL CALENDARI

Estava fart de començar en gener i acabar en desembre; i més encara d’haver d’anar sempre de l’1 al 30 o 31. Al principi es conhortava amb un de 28 a l’any i amb el de 29 cada quatre. Pero, passat el temps, aquest respir va ser insuficient. De manera que va iniciar meticulosament el seu pla de rebel·lió.