Seguint les recomanacions dels meus exalumnes Gabriel i Víctor, he llegit el llibre de Xavi Sarrià Històries del paradís. Com que tenim el projecte d’organitzar-ne la presentació algun dia del segon trimestre, ací teniu les meues notes ràpides tot just acabada la lectura per si us interessa llegir-lo.
Històries del paradís és un recull de contes breus (crec que 22, com el de Mercè Rodoreda), alguns molt breus, la majoria dels quals s’esdevenen en espais geogràfiques fàcilment recognoscibles i expliquen conflictes també ràpidament identificables per al lector atent a la realitat políticosocial mundial: la violència de gènere, la violència juvenil, la guerra d’Iraq, el conflicte entre jueus i palestins, etc. Hi ha altres contes de caire fantàstic, protagonitzats per animals, que tampoc no s’escapen de la intenció de l’autor d’explicar el món en què vivim i qüestionar-lo. Prompte endevina el lector la intenció irònica del títol: no és el món, a parer de l’autor, precisament un paradís.
Us el recomane, perquè amb una prosa neta, de frases curtes i de ritme àgil, obtindreu impressions ràpides del que passa al món: a la societat americana o als suburbis francesos o a les barcasses que intenten entrar a Europa des de l’Africa.
Seria una llàstima que la popularitat de Xavi Sarrià com a cantant del grup Obrint pas pervertira la lectura d’aquest llibre. La literatura és independentment de la projecció mediàtica del seu autor o de la seua autora.
Podeu també llegir la ressenya de Núria Cadenas sobre el llibre en la revista L’illa.
Podeu també llegir la ressenya de Núria Cadenas sobre el llibre en la revista L’illa.
