Històries del paradís

Seguint les recomanacions dels meus exalumnes Gabriel i Víctor, he llegit el llibre de Xavi Sarrià Històries del paradís. Com que tenim el projecte d’organitzar-ne la presentació algun dia del segon trimestre, ací teniu les meues notes ràpides tot just acabada la lectura per si us interessa llegir-lo.

Històries del paradís és un recull de contes breus (crec que 22, com el de Mercè Rodoreda), alguns molt breus, la majoria dels quals s’esdevenen en espais geogràfiques fàcilment recognoscibles i expliquen conflictes també ràpidament identificables per al lector atent a la realitat políticosocial mundial: la violència de gènere, la violència juvenil, la guerra d’Iraq, el conflicte entre jueus i palestins, etc. Hi ha altres contes de caire fantàstic, protagonitzats per animals, que tampoc no s’escapen de la intenció de l’autor d’explicar el món en què vivim i qüestionar-lo. Prompte endevina el lector la intenció irònica del títol: no és el món, a parer de l’autor, precisament un paradís.

Us el recomane, perquè amb una prosa neta, de frases curtes i de ritme àgil, obtindreu impressions ràpides del que passa al món: a la societat americana o als suburbis francesos o a les barcasses que intenten entrar a Europa des de l’Africa.

Seria una llàstima que la popularitat de Xavi Sarrià com a cantant del grup Obrint pas pervertira la lectura d’aquest llibre. La literatura és independentment de la projecció mediàtica del seu autor o de la seua autora.

Podeu també llegir la ressenya de Núria Cadenas sobre el llibre en la revista L’illa.