L'Alícia començava a estar cansada de seure al costat de la seua germana, al marge d'un riu, i de no tenir res a fer; una o dues vegades havia donat un cop d'ull al llibre que llegia la seua germana, però no hi havia dibuixos ni diàlegs. “I de què serveix un llibre – va pensar Alícia – sense dibuixos ni diàlegs?”
Així doncs, es va posar a considerar (tant bé com va poder, perquè la calor del dia la deixava endormiscada i ensopida) si el plaer de fer una garlanda de margarides la compensaria de la molèstia d'alçar-se i collir-les, quan, de cop i volta, un Conill Blanc d'ulls rosats li va passar corrent pel costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada