dilluns, 9 de febrer del 2009

Per a convèncer



Aprofitant el que havien aprés sobre els articles d'opinió, les cartes al director, els posts dels blogs o les cartes de reclamació o de protesta, vaig proposar als alumnes de 4 ESO de fer un escrit argumentatiu. De seguida algú va suggerir queixar-se o protestar pels problemes que estaven tenint a l'hora d'organitzar el viatge de fi de la secundària obligatòria. De la irritació inicial van passar a centrar el text: de què protestaven, què volien aconseguir, com argumentaven la demanda, què llenguatge usarien, en quin moment utilitzarien el text...


Aquest és l'escrit que vam fer i que després els alumnes van repartir en la següent reunió:



Als nostres companys de 4t:

Durant el mes d'octubre vam fer la primera reunió per parlar del viatge de fi de curs i som a febrer i encara no hem pres cap decisió al respecte: no sabem el lloc, es discuteixen les dates i no es parla clar sobre el preu del viatge. En aquell moment erem 30 persones apuntades i ara en som 14. Òbviament amb aquest nombre d'alumnes el viatge està en perill.

Heu pensat que viatges com aquest no en farem altre? Heu pensat que per no ser capaços d'arribar a un acord ens podem privar d'una experiència única? Si el problema és el lloc, per què no busquem una destinació alternativa que ens agrade a tots? Si el problema és econòmic, busquem propostes més assequibles. Però sobretot no perdem la il·lusió de “passsar-ho de puta mare” junts una volta en la vida.


Un grup d'alumnes de 4 B
IES de Teulada

diumenge, 28 de desembre del 2008

Històries del paradís



Seguint les recomanacions dels meus exalumnes Gabriel i Víctor, he llegit el llibre de Xavi Sarrià Històries del paradís. Com que tenim el projecte d’organitzar-ne la presentació algun dia del segon trimestre, ací teniu les meues notes ràpides tot just acabada la lectura per si us interessa llegir-lo.


Històries del paradís és un recull de contes breus (crec que 22, com el de Mercè Rodoreda), alguns molt breus, la majoria dels quals s’esdevenen en espais geogràfiques fàcilment recognoscibles i expliquen conflictes també ràpidament identificables per al lector atent a la realitat políticosocial mundial: la violència de gènere, la violència juvenil, la guerra d’Iraq, el conflicte entre jueus i palestins, etc. Hi ha altres contes de caire fantàstic, protagonitzats per animals, que tampoc no s’escapen de la intenció de l’autor d’explicar el món en què vivim i qüestionar-lo. Prompte endevina el lector la intenció irònica del títol: no és el món, a parer de l’autor, precisament un paradís.


Us el recomane, perquè amb una prosa neta, de frases curtes i de ritme àgil, obtindreu impressions ràpides del que passa al món: a la societat americana o als suburbis francesos o a les barcasses que intenten entrar a Europa des de l’Africa.



Seria una llàstima que la popularitat de Xavi Sarrià com a cantant del grup Obrint pas pervertira la lectura d’aquest llibre. La literatura és independentment de la projecció mediàtica del seu autor o de la seua autora.

Podeu també llegir la ressenya de Núria Cadenas sobre el llibre en la revista L’illa.

dimarts, 23 de desembre del 2008

El nou any dos mil nou



ALS ALUMNES DE LA CLASSE DE PILAR

Als que hi passen.
Als que s’hi queden.
Als que s’hi troben a gust.
Als que hi aprenen.
Als que hi gaudeixen.
Als que hi volen tornar.

I també als que no.

Per a tots i per a totes m’agradaria un any 2009 curull de:

alegries

llum
amistats

coneixences
lluites
aventures
somnis
somriures
emocions

desitjos
entusiasme

projectes
il·lusions
lectures
afectes
rebel·lies