El descalendari 1

EL DESCALENDARI
O
LA REBEL·LIÓ DEL CALENDARI

Estava fart de començar en gener i acabar en desembre; i més encara d’haver d’anar sempre de l’1 al 30 o al 31. Al principi, es conhortava amb un de 28 i amb el de 29 cada quatre anys. Però, passat el temps, aquest respir va ser insuficient. De manera que va començar a preparar meticulosament el seu pla de rebel·lió.

Va decidir començar per canviar alguns dies de cada mes: el 6 el va col·locar darrere de l’1; després posà el 2 i a continuació el 29.

Quan l’amo de la sabateria on s’hi trobava va veure eixe desordre, li va fer gràcia i li va agafar tanta estima que el va passar del racó fosc on penjava d’una xinxeta rovellada a la porta principal de la botiga. Ell es va posar molt content: ara ja no sols seria un vulgar calendari per saber els dies, sinó un calendari famós.

Prompte es va escampar la notícia sobre el sabater que tenia un calendari especial. Aleshores la impremta que el confeccionà va demanar al botiguer que li’l deixara per tal de fer-ne més i acabar amb les enveges que havia despertat en els altres calendaris de la ciutat. Però el sabater es va negar, perquè s’havia adonat del gran negoci que havia fet gràcies a aquell calendari: les persones passaven a veure’l i al mateix temps compraven algun parell de sabates.

Desgraciadament va acabar l’any i també el calendari; segons avançava el nou any, el sabater notava que disminuïen els clients i també els beneficis. Com que ja era un home gran, va decidir tancar la botiga i fer un gran viatge amb els diners que havia guanyat amb aquell DESCALENDARI.

Joan Andrés, Clara Bahamonde, Andrea Bertomeu i Anna Garcia (1. ESO C)